El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus objectius.
L'àmbit territorial del Col·legi és Catalunya. Aquesta territorialitat no limita l'exercici de les actuacions que siguin expressió dels objectius del Col·legi i, en particular, aquelles que derivin de la seva participació en el Consell de Col·legis de Fisioterapeutes i en organismes internacionals.
La seu del Col·legi és a Barcelona, al carrer Segle XX, núm. 78.
Correspon a l'assemblea de col·legiats decidir els trasllats de la seu social del Col·legi. En cas que el trasllat comporti un canvi de localitat, l'assemblea ha de ser extraordinària.
El Col·legi compleix la voluntat de dotar els fisioterapeutes d'una institució de defensa i representació dels seus interessos que, a més, vetlli per oferir a la població una assistència sanitària progressivament millor.
Els objectius del Col·legi són els que disposen les lleis i, especialment:
a) Ordenar l’exercici professional de la Fisioteràpia.
b) Ostentar la representació i defensa dels interessos generals dels fisioterapeutes i de la Fisioteràpia, sobretot en les seves relacions amb l'Administració i les institucions sanitàries.
c) Vetllar perquè la Fisioteràpia sigui un mitjà adequat per a la millora de l’atenció de la salut dels ciutadans.
d) Promoure i estendre la integració de la Fisioteràpia en l’estructura sanitària.
Per al compliment dels seus objectius, el Col·legi té atribuïdes les funcions següents:
a) Vetllar perquè l’exercici professional respongui, en nombre de professionals i en qualitat, a les necessitats de la població.
b) Mantenir vigent un codi deontològic de la professió i tenir cura del seu respecte i seguiment, exercint, si cal, tasques disciplinàries.
c) Intervenir en tots els àmbits de regulació de l’activitat sanitària que afectin la Fisioteràpia i participar en els òrgans consultius de l’Administració.
d) Dotar-se dels recursos humans, materials i econòmics proporcionats a la seva entitat i finalitats i mantenir l’estructura col·legial en condicions d’atendre els seus objectius.
e) Promoure i dur a terme activitats de millora de la condició professional i personal dels col·legiats.
f) Vigilar que la utilització del nom i l’exercici de les tècniques pròpies de la Fisioteràpia s’atinguin a les normes sobre intrusisme professional, i evitar la competència deslleial entre els col·legiats.
g) Emetre informes i dictàmens relatius a la Fisioteràpia i el seu exercici professional.
h) I qualsevol altra funció que s’ajusti a la naturalesa del Col·legi i als interessos de la Fisioteràpia i dels seus professionals.
A fi d’articular la mecànica col·legial i de fer-la el més pràctica possible, la Junta de Govern pot sotmetre a votació de l’Assemblea l’aprovació d’un reglament de règim intern.
Quant als aspectes institucionals i corporatius que normativament corresponguin a la Generalitat, el Col·legi es relaciona amb el Departament de Justícia.
En tot el que fa referència al contingut de la professió, la relació s’estableix amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social.
El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha d'incorporar tots els qui exerceixin la Fisioteràpia dins l’àmbit del Col·legi i tinguin la titulació de diplomat/da en fisioteràpia, d’acord amb el Reial decret 2965/1980, de 12 de desembre; amb les normes d’acreditació de títols estrangers homòlegs, inclosos els llicenciats; els que tinguin l’especialitat de fisioteràpia reglamentada pel Decret de 26 de juliol de 1957; i els professionals habilitats per exercir amb anterioritat al Decret esmentat.
La incorporació al Col·legi és preceptiva per als qui exerceixin la fisioteràpia i tinguin la seva seu professional, única o principal, a Catalunya.
Tot i així, els col·legiats d’altres col·legis que vulguin exercir a Catalunya hauran d’acreditar al Col·legi la col·legiació.
A proposta de la Junta de Govern, l’Assemblea general pot reconèixer com a membres honoraris del Col·legi persones de reconeguda vàlua en el camp de la fisioteràpia. També pot resoldre sobre l’atorgament de distincions.
Han de ser admesos en el Col·legi els fisioterapeutes que ho sol·licitin atenint-se a la tramitació i als requisits que estableixi la Junta.
Els fisioterapeutes que sol·licitin donar-se d'alta al Col·legi i estiguin col·legiats o procedeixin d’altres col·legis de fisioterapeutes de l’Estat gaudeixen de l’exempció del pagament dels drets de col·legiació que fixi la Junta o que resulti de convenis entre Col·legis.
També gaudeixen de la mateixa exempció els fisioterapeutes que retornin al Col·legi després d'una vacant inferior a tres anys, amb motiu d'un trasllat professional.
La sol·licitud ha de ser admesa expressament, o refusada raonadament, en el termini d’un mes. L’admissió de la sol·licitud faculta el sol·licitant per a l'exercici dels drets que estableixen aquests Estatuts i que reconeixen les lleis, i obliga al compliment dels deures que també s'hi estableixen.
La falta de col·legiació exclou tota possibilitat d’exercir legítimament la fisioteràpia.
Els col·legiats que deixin d'exercir la fisioteràpia poden acreditar-ho al Col·legi i ser reconeguts, si ho sol·liciten, com a col·legiats no exercents, els quals conservaran llurs drets corporatius i continuaran obligats al compliment dels deures col·legials, si bé gaudiran de la bonificació de quotes i derrames que fixi la Junta.
Quan el Col·legi tingui coneixement de l'existència d'un fisioterapeuta que exerceixi a Catalunya sense constar al Col·legi, podrà requerir-lo a fi que formalitzi la sol·licitud d'alta o d’habilitació, en el seu cas, en el termini d'un mes, i la podrà promoure d'ofici en cas de desatenció.
1. Els estudiants de la diplomatura de fisioteràpia poden ser admesos com a observadors del Col·legi, prèvia acreditació de les condicions que fixi la Junta.
2. Els observadors gaudeixen dels serveis col·legials que no derivin de l’exercici professional.
3. En el moment en què acreditin l’obtenció del diploma de fisioterapeuta, adquireixen la condició de col·legiats de ple dret, segons les condicions que fixi la Junta.
Són motius de pèrdua de la condició de col·legiat:
a) La defunció.
b) L’admissió de la sol·licitud de baixa justificada en el cessament de l’activitat professional.
c) No haver pagat l’import dels drets corresponents a un any de col·legiació.
d) L’expulsió acordada en l’expedient disciplinari corresponent.
e) La incapacitat legal.
Els col·legiats tenen els drets següents:
a) Exercir la fisioteràpia segons els criteris deontològics i professionals reconeguts.
b) Participar en l’activitat col·legial i, especialment, prendre part en les assemblees, amb veu i vot.
c) Constituir-se en candidats i electors dels càrrecs directius.
d) Utilitzar les dependències col·legials, tal com es reguli, i beneficiar-se de l’assessorament, serveis, programes i altres avantatges que el Col·legi posi a la seva disposició.
e) Accedir a la documentació i als assentaments oficials del Col·legi, obtenir certificacions i rebre informació sobre qüestions d’interès relacionades amb la fisioteràpia.
f) Al·legar la condició de col·legiat i disposar del carnet que l’acrediti.
g) Qualsevol altre dret que reconegui la llei.
Els col·legiats tenen els deures següents:
a) Respectar les normes col·legials i atenir-s’hi.
b) Contribuir al manteniment del Col·legi fent efectives puntualment les quotes aprovades que els siguin presentades a cobrament.
c) Seguir i respectar els principis deontològics de l'exercici de la fisioteràpia.
d) Informar el Col·legi dels canvis de les seves dades personals i professionals.
e) Posar en coneixement del Col·legi els fets i les circumstàncies que puguin incidir en la vida col·legial o en l’exercici de la fisioteràpia.
f) Exercir fidelment els càrrecs per als quals siguin elegits, responent a la confiança dispositada sempre que no ho impedeixin causes inevitables.
g) Prendre part en les assemblees.
h) Respectar la dedicació professional i les circumstàncies personals d’altres companys.
Els col·legiats poden ser objecte d'un expedient informatiu que determini la seva responsabilitat en fets que puguin constituir infraccions col·legials, i se’ls pot aplicar el règim disciplinari establert en aquest capítol.
1. Quan la Junta de Govern tingui notícia de fets susceptibles de generar responsabilitats col·legials, ha d'encarregar a un instructor la tramitació d'un expedient informatiu a fi que, en el termini d'un mes, i segons les pautes que lliurement li dicti aquesta, informi de les circumstàncies del cas i proposi l'obertura d'un expedient disciplinari o l'arxiu de l'expedient en qüestió.
Excepcionalment, l'expedient pot estendre's fins a un màxim d'un altre mes, però només quan la seva complexitat ho justifiqui, ja sigui a petició de l'instructor o a iniciativa de la Junta.
2. Immediatament després de presentada la proposta de l'instructor, la Junta s'ha de pronunciar sobre aquesta i ha de fer saber la seva decisió al col·legiat.
Els expedients que facin referència a càrrecs de govern del Col·legi han de ser promoguts per un mínim de cinc col·legiats.
El membre de la Junta que sigui objecte d'algun dels expedients contemplats en aquest capítol resta al marge de les deliberacions que l'afectin.
1. L'inici d'un expedient disciplinari ha de ser comunicat al col·legiat amb expressió dels motius que l’originen i se li han de concedir deu dies perquè pugui presentar un plec de descàrrecs i els documents en els quals s'empari.
2. A la vista de la resposta, la Junta de Govern ha d’adoptar, en un termini que no superi els seixanta dies, alguna de les decisions següents:
a) Arxivar les actuacions.
b) Qualificar els fets com a constitutius d’una falta lleu i proposar la sanció que hagi de ser aplicada, segons resolgui el degà.
c) Considerar els fets susceptibles de constituir una falta greu o molt greu i seguir la tramitació de l’expedient tot designant un instructor, nomenat per sorteig d’entre cinc col·legiats lliurement designats per la Junta.
3. Dins dels quinze dies següents al seu nomenament, l’instructor ha de fer-ho saber al col·legiat amb expressió dels càrrecs que se li imputen i li ha d’oferir un termini de vint dies a fi que manifesti el que sigui del seu interès. En aquest mateix període, el col·legiat haurà d’aportar les proves en les quals vulgui emparar-se.
4. Dins del mateix termini l’instructor ha de reunir les proves que necessiti i, seguidament, en un termini de vint dies, ha de proposar a la Junta, en resolució motivada, la qualificació dels fets i la sanció que correspongui o l'arxiu de l'expedient.
Excepcionalment i de forma motivada pot perllongar el termini de prova fins a un total de quaranta dies.
5. En el termini de vint dies des que s'acabi el de prova la Junta ha de resoldre l'expedient mitjançant resolució motivada, la qual ha de ser notificada al col·legiat amb expressió dels recursos procedents.
Les faltes que acreditin els expedients disciplinaris poden ser qualificades segons el criteri següent:
1. Són faltes lleus:
a. La desatenció dels requeriments col·legials i la falta de comunicació al Col·legi de les modificacions de les dades personals i professionals de la persona col·legiada.
b. La realització de pràctiques professionals incorrectes, sempre que tinguin escassa transcendència.
c. La realització d’actes desconsiderats envers els companys, el Col·legi o els seus òrgans rectors, d'escassa transcendència.
d. La falta de seguiment de les instruccions col·legials degudament aprovades i justificades per un interès general.
2. Són faltes greus:
a. La repetició de faltes lleus.
b. Les accions d’incompliment dels estatuts i altres normes col·legials, així com la vulneració dels deures professionals i dels principis deontològics de la professió, sense ànim de fer-ho.
c. La realització d’actes professionals manifestament incorrectes a conseqüència dels quals resulti perjudicat un pacient.
d. La comissió d’actes de desconsideració deliberada respecte de companys, del Col·legi o dels seus gestors.
e. L’encobriment de l’intrusisme professional.
f. El descobert de l’import corresponent a un període que no superi un any de col·legiació.
3. Són faltes molt greus.
a. La reiteració de faltes greus.
b. La realització d’actes professionals que siguin motiu d’un veredicte judicial en què s’apreciï dol o engany.
c. L’incompliment dels Estatuts i altres normes col·legials i dels principis que inspiren la professió, de manera deliberada.
d. No haver pagat l’import corresponent a més d’un any de col·legiació. Aquest fet és motiu d’expulsió, sempre que el morós hagi estat degudament requerit.
Les sancions s’estableixen segons les faltes comeses:
1. A l'autor d'una falta lleu li pot correspondre una amonestació privada o pública aplicada pel degà.
2. A l'autor d'una falta greu li pot correspondre una amonestació pública amb advertiment de suspensió o d’expulsió, o la suspensió de l’exercici dels drets de col·legiat per un període màxim de tres mesos.
3. A l'autor d'una falta molt greu li pot correspondre la suspensió dels drets de col·legiat per un període superior als tres mesos, que pot arribar a la inhabilitació permanent amb expulsió del Col·legi.
4. Les sancions corresponents a les faltes greus i molt greus poden incloure una sanció econòmica d'import equivalent a una quota d'inscripció, en el primer cas, i de fins al triple, en el segon.
Les faltes estan sotmeses als terminis de prescripció següent: sis mesos, les lleus; dos anys, les greus; i quatre anys, les molt greus.
1. Els actes i resolucions del Col·legi subjectes a dret administratiu poden ser objecte de recurs ordinari davant del degà, si provenen d'altres membres de la Junta. Altrament la competència correspon a la Junta.
2. La resolució del recurs, igual que tots els altres actes i resolucions del Col·legi subjectes al dret administratiu, posa fi a la via administrativa i pot ser objecte de recurs davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
3. Els actes col·legials sotmesos al dret administratiu s'ajusten al règim establert en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Els actes i les decisions col·legials són executius des que siguin aprovats.
Motivadament, la Junta pot suspendre'n l’eficàcia fins que sigui resolt el recurs administratiu que els impugni, sempre que les conseqüències de la suspensió no siguin irreparables ni l’acte sigui necessari per a la dinàmica col·legial.
En tot cas, el Col·legi respon dels perjudicis irregulars que causi.
Els òrgans de govern del Col·legi són:
a. L'Assemblea General de col·legiats, que és l'òrgan sobirà del Col·legi.
b. La Junta de Govern i els seus membres, que són els òrgans de direcció i administració.
L’Assemblea General de col·legiats està integrada per tots el col·legiats que no estiguin afectats per una sanció que els impedeixi l'exercici d'aquest dret.
Les assemblees poden ser ordinàries o extraordinàries.
El Col·legi ha de celebrar, com a mínim, una assemblea ordinària cada any a fi de sotmetre a l’aprovació dels col·legiats la memòria i la liquidació del pressupost vençut i l'inventari-balanç, i d'aprovar el pressupost i el programa d’actuació de l’any següent.
El Col·legi ha de convocar assemblea extraordinària quan ho decideixi la Junta o quan ho sol·licitin, com a mínim, el quinze per cent dels col·legiats, per tal de tractar els assumptes que hagin motivat la decisió.
Cal dirigir la sol·licitud al secretari i indicar-hi els assumptes que hagin de ser tractats. Això obliga la Junta a convocar l'assemblea en el termini d'un mes.
El degà ha de fer saber als col·legiats la convocatòria de l'assemblea amb quinze dies d'antelació, indicant, a més del lloc, el dia, l'hora i l'ordre del dia.
Presideix les assemblees el degà del Col·legi, el qual dirigeix els debats segons el criteri de participació lliure i responsable.
Hi assisteixen el degà, el secretari de la Junta de Govern, encarregat d'estendre acta de la sessió, amb el vistiplau del degà, i els altres membres de la Junta.
Les votacions es decideixen segons el criteri majoritari dels assistents lliurement expressat en secret pels col·legiats, o segons qualsevol altre criteri democràtic decidit per l'Assemblea.
L'Assemblea s'entén vàlidament constituïda, en primera convocatòria, quan hi concorrin la majoria dels col·legiats i, en segona, sigui quina sigui la participació.
Independentment del quòrum de participació, cal una majoria de dos terços dels assistents per aprovar:
a) L'adquisició, la venda i l'alienació o l'establiment de càrregues sobre el patrimoni col·legial.
b) L'establiment d'acords o convenis que vinculin el Col·legi més de cinc anys.
c) L’ampliació o la reducció del pressupost aprovat fonamentada en circumstàncies excepcionals.
d) La segregació territorial del Col·legi i l'agrupació amb altres col·legis de fisioterapeutes.
Corresponen a l'Assemblea, i són indisponibles, a més de les funcions que estableixen les lleis i de les que consten relacionades a l'article anterior, les següents:
a) La liquidació del pressupost vençut i del balanç de la corporació, l'aprovació de la memòria d'activitats de l'exercici precedent i de l'inventari-balanç del Col·legi.
b) L'aprovació del pressupost i del programa d'actuació de l'exercici següent.
c) El seguiment i control de l'activitat de la Junta de Govern.
d) La modificació dels estatuts i la promulgació i canvi del reglament de règim intern.
e) L'establiment d'aportacions econòmiques extraordinàries.
f) La confirmació dels càrrecs directius que hagin estat substituïts per raó de vacant.
La Junta de Govern té encomanada la direcció i administració del Col·legi i constitueix l'òrgan executiu del mandat de l'Assemblea, dels preceptes continguts en aquests Estatuts i en el reglament que es dicti, i en les normes que regulen el règim col·legial.
La Junta de Govern és de caràcter col·legiat. En règim plenari, la componen el degà, el vicedegà, el secretari, el vicesecretari, el tresorer i de tres a set vocals. En règim de junta permanent, s’hi exclou la participació del vicesecretari i dels vocals i la Junta podrà requerir, en cada cas, la participació del gerent que s’hagi nomenat.
Poden formar part de la Junta tots els col·legiats majors d’edat que tinguin la plenitud dels seus drets i acreditin tres anys de col·legiació, llevat dels qui optin a les vocalies, ja que en aquest cas és suficient amb un any d’antiguitat en el Col·legi.
El ple de la Junta de Govern s’ha de reunir una vegada al trimestre, com a mínim, i tantes com ho decideixi el degà o ho sol·licitin cinc dels seus membres.
La junta permanent s’ha de reunir una vegada al mes, com a mínim i tantes com ho decideixi el degà o ho sol·licitin dos dels seus membres.
Correspon al secretari convocar les reunions de la Junta, indistintament, amb cinc dies d’antelació i expressant l’ordre del dia. L’assistència en aquestes reunions és obligatòria, llevat de causa justificada.
És el degà qui presideix les juntes i en dirigeix les discussions.
La Junta s’entén vàlidament constituïda, i pot adoptar acords, sempre que hi concorrin el degà i el secretari, i dos membres més de la Junta que es convoqui.
En tot cas, els acords s’adopten per majoria dels concurrents, i el vot del degà decideix els empats.
Són funcions de la Junta de Govern:
A. Executar els acords de l’Assemblea.
B. Gestionar i administrar el Col·legi i els seus interessos.
C. Representar el Col·legi en tots els àmbits de la seva activitat, d’una manera personalitzada, llevat de delegació expressa de la Junta en el degà.
D. Fixar l’import dels drets d’incorporació, de les quotes ordinàries de percepció periòdica i de les bonificacions que procedeixin, i acceptar les atribucions patrimonials que rebi el Col·legi.
E. Tramitar i resoldre els recursos respecte dels quals sigui competent, així com els expedients disciplinaris i l’aplicació de sancions.
F. Resoldre les sol·licituds de col·legiació.
G. Elaborar el pressupost i el programa d’actuació.
H. Preparar els assumptes que hagin de ser sotmesos a l’Assemblea i tenir cura de tots els aspectes referents a la seva celebració.
I. Redactar el reglament de règim intern i les modificacions que decideixi sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea.
J. Constituir seccions o comissions d’estudi, seguiment o promoció de qüestions d’interès per als fisioterapeutes.
K. Resoldre els imprevistos que presenti l’activitat col·legial i exercir les funcions pròpies del Col·legi que no estiguin expressament reservades a l’Assemblea.
L. Acordar la contractació de càrrecs de gestió del col·legi.
Les funcions establertes als apartats d), g), h) i i) estan reservades al Ple de la Junta.
La Junta pot concedir poders per a l’exercici de les funcions delegables.
A més de les funcions resultants d’aquests Estatuts, el degà té especialment atribuïdes les següents:
a) La representació del Col·legi en tots els àmbits en els quals intervingui la corporació i davant tota mena d’ entitats i organismes públics i privats.
Per tant, pot intervenir en tot tipus de procediments judicials i administratius, per si mateix, com a degà, o atorgar poders a favor d’advocats, procuradors o altres mandataris.
b) Contractar i dur a terme tot tipus d’actes i documents propis de la gestió i administració col·legials, inclosos els que siguin propis del tràfic econòmic, bancari i financer.
c) Subscriure i atorgar contractes, documents i convenisd’interès del Col·legi.
d) Resoldre els recursos respecte dels quals sigui competent.
e) És dipositari de la firma i del segell del Col·legi.
f) Juntament amb el secretari i el tresorer, indistintament, té la firma dels documents del tràfic econòmic.
g) En general, és el responsable de fer que s’acompleixin els acords de la Junta de Govern.
h) Resoldre les situacions d'urgència, donant-ne compte a la Junta o a l'assemblea, segons correspongui.
El degà està facultat per apoderar qui autoritzi la Junta per a l’exercici de les funcions delegables.
A més de les tasques que li siguin específicament assignades pel degà, el vicedegà l'ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions i substituir-lo en cas de vacant.
1. A més de les tasques que li assignen aquests Estatuts, el secretari ha d’estendre acta de les reunions dels òrgans del Col·legi i autentificar-les amb la signatura del degà; expedeix certificacions i testimonis i és dipositari i responsable de la documentació col·legial.
2. Té cura de l’organització administrativa i laboral del Col·legi i del compliment de les obligacions oficials.
3. Té assignada la custòdia dels períodes electorals, durant els quals dóna fe de la recepció i tramesa de documentació, és dipositari dels vots rebuts per correu, vetlla pel compliment dels requisits electorals i fa el recompte dels vots emesos.
4. Firma, amb el degà i el tresorer, indistintament, els documents relatius al gir econòmic del Col·legi.
A més de les tasques específicament assignades pel secretari, el vicesecretari l'ha d'assistir en l'exercici de les seves funcions i substituir-lo en cas d'absència o de vacant.
El tresorer té assignades les funcions comptables i econòmiques del Col·legi i, per tant, la custòdia dels llibres.
Li correspon proposar a la Junta l’elaboració del pressupost venidor, la liquidació del que hagi vençut i l'inventari-balanç del Col·legi.
Té assignada la gestió dels recursos econòmics i patrimonials i l’efectivitat dels pagaments i cobraments, sempre amb el vistiplau i amb la firma del degà o amb la del secretari, indistintament. Fa el seguiment dels fons col·legials i la determinació de les disponibilitats econòmiques.
Els vocals tenen atribuïdes les funcions que els assigni la Junta o el degà i, en general, han de col·laborar en el desenvolupament de les tasques de la Junta i de l’Assemblea.
1. Les baixes dels membres de la Junta, llevat del degà, han de ser cobertes per la mateixa Junta, la qual designarà el substitut corresponent fins a les primeres eleccions que s’hagin de celebrar.
2. La baixa del degà ha de ser coberta pel vicedegà, a qui s'ha de subtituir.
3. Si es produeix la baixa de més de la meitat dels membres de la Junta de Govern, s’han de convocar eleccions en un termini que no superi les quatre setmanes.
L’exercici dels càrrecs electius del Col·legi és gratuït, si bé poden ser reemborsades les despeses que aquest comporti i establir-se dietes i compensacions amb motiu de la dedicació col·legial.
Si així ho decideix la Junta de Govern, el càrrec de secretari es pot desenvolupar en règim professional i, per tant, pot ser objecte de remuneració.
Per tal d’agilitar la gestió ordinària i l’administració del Col·legi, el ple de la Junta pot decidir el nomenament i la contractació d’un gerent a qui es faculti per a l’exercici de les funcions que estableixi l’acord.
El mandat de la Junta és per quatre anys i els seus membres poden ser reelegits per ocupar el mateix càrrec fins a un màxim de dues vegades.
1. Les eleccions s’han de convocar amb prou antelació perquè la renovació no excedeixi el mandat de la Junta.
2. El degà ha de formalitzar la convocatòria d’eleccions mitjançant comunicació dirigida a tots els col·legiats, i amb la publicitat que decideixi la Junta.
3. La convocatòria comporta:
a) La publicitat del cens dels col·legiats i la possibilitat d’esmenar-lo en un termini que no excedeixi de cinc dies.
b) La disposició d’un termini mínim de vuit dies perquè els candidats presentin les seves candidatures a la seu del Col·legi.
c) Un cop revisat el cens, la Junta l’ha de fer públic; igualment pel que fa a les candidatures degudament presentades, en un termini de cinc dies.
d) La fixació del lloc, el dia i l’horari de les eleccions en una sessió única que s’ha de celebrar abans que transcorrin 30 dies naturals des de la designació dels candidats.
Els candidats a degà han de comptar amb l’aval d’un mínim de 50 col·legiats, identificats amb el nom i cognoms, número de DNI, número de col·legiat i signatura.
Les candidatures segueixen el sistema d’una llista tancada on ha de constar el nom i el càrrec al qual opten.
Cal que el candidat a degà presenti breument les circumstàncies dels candidats i que designi el seu interventor en les eleccions.
El vot és personal, secret i intransferible, i s’hi ha de fer constar, exclusivament, la candidatura seleccionada, si no és que es tracta d’un vot en blanc.
Els electors que prefereixin votar a distància han de fer arribar el vot per correu certificat, postal exprés, buro fax o qualsevol altre sistema de certificació que l’agència oficial de correu implementi a la secretaria del Col·legi. El sobre ha de contenir una còpia del DNI i del carnet de col·legiat, o del darrer rebut de la quota col·legial, a més d’un sobre blanc i tancat dins del qual figuri la papereta de vot on consti mecanogràficament la candidatura escollida.
Els vots que no reuneixen els requisits esmentats o que siguin rebuts després del dia abans de les eleccions són nuls.
La presidència de la mesa electoral ha d’estar permanentment ocupada per algun membre de la Junta de Govern, assistit per dos interventors i un més per cada candidatura que s’hagi designat.
Un cop obertes les eleccions, el president de la mesa ha d’oferir als electors una urna suficientment garantida perquè, feta la comprovació que el votant consta al cens, hi dipositi la papereta de vot.
Abans que conclogui l’horari d’eleccions, el secretari de la Junta ha d’introduir dins l’urna els vots rebuts per correu.
Quan sigui l’hora fixada per al tancament de l’urna, el secretari i els interventors hande procedir al recompte dels vots i a la proclamació de la candidatura electa.
Els incidents de la jornada i el resultat de la votació han de constar en una acta electoral signada pel secretari i els interventors.
En cas d’empat, el Secretari ha de convocar una nova votació, limitada als candidats empatats, pel cap de 20 dies naturals, com a màxim, sotmesa al règim general establert en aquests estatuts.
Si l’empat persistís cal repetir el procés electoral.
La proclamació de la nova Junta, la composició de la qual ha de ser comunicada a la Generalitat de Catalunya en un termini de deu dies, converteix la Junta cessant en Junta en funcions encarregada, només, del tràmit col·legial ordinari i de convocar, abans que transcorrin quinze dies, una reunió d’ambdues juntes per al traspàs de poders.
Durant els tres mesos següents al traspàs de poders, els membres de la Junta renovada poden ser convocats tantes vegades com convingui a la transferència de govern.
El Col·legi té plena capacitat i pot accedir a qualsevol forma de legítima titularitat de béns i drets idonis per al compliment de les seves finalitats.
Els recursos del Col·legi són els següents:
1. De tipus ordinari:
a) Les quotes i els drets d’incorporació fixats per la Junta de Govern.
b) Les quotes periòdiques que fixi la Junta.
c) Els drets i les taxes que eventualment fixi la Junta pels serveis col·legials.
d) Els rèdits i rendiments resultants del patrimoni del Col·legi.
2. De tipus extraordinari:
a) Les derrames o aportacions extraordinàries aprovades per l’Assemblea.
b) Les donacions, subvencions i atribucions gratuïtes o condicionades que rebi el Col·legi i accepti la Junta.
c) En general, els increments patrimonials legítimament adquirits.
La previsió d’ingressos i de despeses s’ha de reflectir en el pressupost anual del Col·legi que la Junta presenti a l’aprovació de l’Assemblea.
Un cop aprovat el pressupost, aquest només pot ser augmentat o retallat per circumstàncies excepcionals si així ho acorda la majoria qualificada establerta en l’article 34.
Els membres de la Junta són mancomunadament responsables de la custòdia del patrimoni col·legial i de la seva acurada administració i destinació d’acord amb les finalitats de la corporació.
El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya té voluntat de permanència i ha estat constituït per temps indefinit per al compliment dels seus objectius.
No obstant això, l’Assemblea pot decidir-ne la dissolució sempre que concorri alguna de les circumstàncies previstes al Reglament de col·legis professionals de Catalunya o s’acrediti la impossibilitat permanent de complir els seus objectius en una reunió monogràfica, l’assistència a la qual no ha de ser inferior a la meitat del cens, i l’acord de dissolució s’ha d’aprovar pels dos terços d’aquest.
Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Segle XX, 78 - 08032 Barcelona Tel. 93 207 50 29 Fax: 93 207 70 22
Horari de Secretaria: de dilluns a divendres de 9 a 20 hores
© 2008 Tots els drets reservats
