Cercar

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

Anar al contingut de la pàgina

La salut en bones mans

El Col·legi > Estatuts

Versión en castellano

Index





Definició, àmbit territorial i seu

Article 1

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs funcions.

Article 2

El Col·legi configura l’àmbit específic de gestió i participació dels fisioterapeutes en els interessos vinculats a la fisioteràpia i constitueix un instrument d’exercici d’activitats que hi estiguin relacionades i de prestació de serveis que convinguin als col·legiats.

És també propòsit del Col·legi contribuir, prop dels agents que intervenen en el tractament de la salut i, significativament, de l’Administració, a la pràctica d’una assistència sanitària progressivament millor.

Article 3

L’àmbit territorial del Col·legi és Catalunya. Aquesta territorialitat no limita l’exercici de les actuacions que siguin expressió de les funcions del Col·legi o de l’exercici d’activitats de cooperació i, en particular, d’aquelles que derivin de la seva participació o col·laboració amb organismes de territoris de més enllà del que li és propi.

Article 4

La seu del Col·legi és a Barcelona, al carrer Segle XX, núm. 78, i decidir-ne el trasllat correspon a l’Assemblea de col·legiats.

Tornar amunt Tornar amunt

Funcions públiques

Article 5

  1. Correspon al CFC l’exercici, en règim d’autonomia, de les funcions públiques pròpies que s’indiquen seguidament
    1. Ordenar, segons sigui competent, l’exercici professional de la fisioteràpia.
    2. Vetllar pels drets i pel compliment dels deures de les persones col·legiades i promoure que el seu exercici professional s’adeqüi a la normativa i als principis deontològics que el regeixen, tot mantenint actualitzat el codi deontològic de la professió i fer respectar la seva dignitat professional i drets ciutadans així com els dels destinataris de la seva activitat professional.
    3. Combatre la competència deslleial i altres actuacions irregulars en relació amb la fisioteràpia, exercint la potestat disciplinària sobre els col·legiats i adoptant, si escau, les mesures i les accions establertes per l’ordenament jurídic.
    4. Prevenir l’intrusisme i actuar contra les actuacions que el fomentin o en siguin constitutives.
    5. Representar els interessos generals de l’exercici professional de la fisioteràpia i dels qui l’exerceixen en els àmbits que els afecti i,significativament, davant les administracions públiques.
    6. Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en els seus òrgans, quan hi sigui contemplada, així com proposar l’adopció de mesures en relació amb l’ordenació i la regulació de l’accés i l’exercici de la fisioteràpia i informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió o el Col·legi.
    7. Fomentar la fisioteràpia com a mitjà adequat per a la millora de la salut dels ciutadans i vetllar perquè el seu exercici respongui, en nombre de professionals i en qualitat, a les necessitats de la població.
    8. Promoure i facilitar la formació contínua de les persones col·legiades per tal de mantenir actualitzada llur competència professional.
    9. Emetre informes i dictàmens relatius a la fisioteràpia i el seu exercici professional.
    10. Aprovar els pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.
    11. Les altres funcions de naturalesa pública que atribueixi la legislació vigent.
  2. La Generalitat i les administracions locals de Catalunya poden convenir amb el Col·legi la delegació de funcions que els siguin pròpies en un conveni específic en el que es determini l’abast i les condicions de la delegació, i també els mitjans i els recursos necessaris per a exercir-les.
  3. El Col·legi s’ha de dotar d’una estructura col·legial en condicions d’atendre les seves funcions, formada pels recursos humans, materials i econòmics que siguin adequats i proporcionats, administrant-los de forma prudent i considerada.

Tornar amunt Tornar amunt

Activitats i serveis

Article 6

  1. El Col·legi pot decidir l’exercici d’activitats d’interès col·lectiu i la prestació de serveis als col·legiats i, entre d’altres:
    1. Dur a terme tasques de promoció de la recerca en fisioteràpia.
    2. Exercir activitats de formació tècnica especialitzada i de docència relacionada amb les ciències de la salut.
    3. Promoure i desenvolupar activitats de recerca, de formació i d’atenció a la salut en indrets necessitats d’arreu del món, i donar-ne suport, a fi de cooperar en el seu desenvolupament, i fomentar així la solidaritat entre els pobles.
    4. Proporcionar serveis en matèria de formació, comunicació, econòmics, financers i d’altres relacionats.
    5. Oferir arbitratges en els conflictes professionals que es puguin donar entre persones col·legiades o entre aquestes i tercers.
    6. Col·laborar amb entitats representatives d’interessos ciutadans vinculades amb l’exercici de la fisioteràpia o les ciències de la salut.
    7. Formar part en estaments bastits a fi de la representació d’interessos professionals.
  2. El Col·legi pot utilitzar els instruments i les formes previstes a les lleis per tal de desplegar activitats i oferir serveis als col·legiats.

Tornar amunt Tornar amunt

Potestat normativa

Article 7

  1. El Col·legi pot dictar normes reguladores de les funcions públiques que li atribueix la llei seguint la següent tramitació
    1. Correspon a l’Assemblea instar la Junta a elaborar propostes normatives sobre aspectes de les funcions col·legials les quals han de contenir, a més, una memòria justificativa del projecte i els informes i consultes que en siguin determinants.
    2. El projecte, la memòria i la documentació relacionada han de ser objecte d’informació pública col·legial, tot oferint un termini d’un mes a fi que els col·legiats puguin aportar-hi el que creguin oportú.
    3. Contestats i, si escau, incorporats els suggeriments rebuts a la proposta, ha de ser sotmesa a l’aprovació de la següent Assemblea que es convoqui.
    4. El text que s’aprovi ha de ser presentat a la consideració de la Generalitat per tal que el Departament que correspongui el qualifiqui i, si és el cas, n’ordeni la publicació al DOGC.

Tornar amunt Tornar amunt

Reglamentació

Article 8

A fi d’articular la mecànica col·legial, la Junta de Govern pot sotmetre a votació de l’Assemblea l’aprovació d’un reglament de règim intern.

Pot, també, dictar protocols i normes de seguiment en aspectes específics de l’activitat del Col·legi.

Tornar amunt Tornar amunt

Relacions institucionals

Article 9

Pel que fa als aspectes institucionals i corporatius que normativament corresponguin a la Generalitat, el Col·legi es relaciona amb el Departament de Justícia o aquell al que s’atribueixi competència en matèria de col·legis professionals.

En allò que faci referència a l’exercici de la fisioteràpia, els Departaments de Salut i d’Acció Social i Ciutadania o segons sigui la denominació dels que els substitueixin són els interlocutors prioritaris.

En qualsevol cas, la coordinació i la cooperació institucionals regeixen les relacions del Col·legi amb la Generalitat.

Tornar amunt Tornar amunt

Els col·legiats. La incorporació al Col·legi

Article 10

És determinació del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya incorporar tots els qui tinguin la titulació de grau en fisioteràpia, segons els termes del Reial decret 55/2005, el diploma universitari de fisioteràpia obtingut segons la regulació precedent o segons procés d’homologació o convalidació i també les persones habilitades legítimament amb anterioritat que exerceixin la fisioteràpia en el seu àmbit.

Article 11

La incorporació al Col·legi és preceptiva per als qui exerceixin la fisioteràpia i tinguin la seva seu professional, única o principal, a Catalunya, per bé que la dels qui l’exerceixin, exclusivament, al servei de les administracions públiques de Catalunya ha de ser producte de la seva decisió responsable igual que la dels professionals de la Unió Europea, col·legiats i establerts amb caràcter permanent en qualsevol país de la Unió, que vulguin exercir la professió amb caràcter ocasional a Catalunya, respecte dels que s’apliquen les normes comunitàries que correspongui.

Els fisioterapeutes d’altres col·legis d’Espanya que vulguin exercir a Catalunya hauran d’acreditar la seva col·legiació.

La col·legiació de fisioterapeutes estrangers ha de seguir el que determinin les disposicions vigents en la matèria.

Article 12

Han de ser admesos en el Col·legi els fisioterapeutes que ho sol·licitin atenint-se a la tramitació i als requisits que estableixi la Junta.

Els fisioterapeutes que sol·licitin donar-se d’alta al Col·legi i estiguin col·legiats o procedeixin d’altres col·legis de fisioterapeutes de l’Estat gaudeixen de l’exempció del pagament dels drets de col·legiació que fixi la Junta o que resulti de convenis amb el col·legi de procedència.

També gaudeixen de la mateixa exempció els fisioterapeutes que retornin al Col·legi després d’una vacant voluntària inferior a tres anys.

Article 13

La sol·licitud de col·legiació ha de ser admesa expressament, o refusada raonadament, en el termini d’un mes.

L’admissió de la sol·licitud atribueix els drets i deures establerts en aquests Estatuts i els que disposen les lleis.

Article 14

Els col·legiats que deixin d’exercir la fisioteràpia poden acreditar-ho al Col·legi i ser reconeguts, si ho sol·liciten, com a col·legiats no exercents, els quals conserven llurs drets corporatius i continuen obligats al compliment dels deures col·legials, si bé gaudeixen de la bonificació de quotes i derrames que fixi la Junta.

Article 15

  1. Els estudiants de fisioteràpia poden ser admesos com a observadors del Collegi, prèvia acreditació de les condicions que fixi la Junta.
  2. Els observadors gaudeixen dels serveis col·legials que no derivin de l’exercici professional i poden assistir, com a oients, en els actes col·legials.
  3. En el moment en què acreditin l’obtenció del grau de fisioterapeuta, adquireixen la condició de col·legiats de ple dret, segons les condicions que fixi la Junta de Govern.

Article 16

A proposta de la Junta de Govern, l’Assemblea general pot reconèixer com a membres honoraris del Col·legi persones o entitats que s’hagin distingit en interès de la fisioteràpia.

També pot resoldre l’atorgament de distincions.

Article 17

Quan el Col·legi tingui coneixement de l’existència d’algun fisioterapeuta que, sens perjudici del que disposa l’article 11, exerceixi a Catalunya sense constar al Col·legi, ha de fer-li saber la necessitat de que formalitzi sol·licitud d’alta o d’habilitació, si escau, en el termini d’un mes, i la pot promoure d’ofici, amb caràcter condicional, en cas de desatenció.

Els drets derivats de la col·legiació així feta efectiva s’adquireixen en atendre els requisits d’alta. Altrament, el col·legiat pot ser objecte del règim disciplinari establert en aquests estatuts.

Tornar amunt Tornar amunt

Societats professionals

Article 18

  1. Els col·legiats que vulguin articular l’exercici en comú de la fisioteràpia en una societat han de constituir-la conforme al règim establert respecte de les societats professionals i inscriure-la en el registre d’aquestes entitats del Col·legi.
  2. El deure expressat només és exigible quan hagi de ser la societat la que contracti, dispensi i sigui responsable de la prestació assistencial. En queden al marge els supòsits en què l’objecte social sigui compartir, gestionar o proporcionar recursos a fi de l’exercici de la fisioteràpia, distribuir-ne les despeses o els beneficis i també les societats de intermediació entre l’usuari i el col·legiat que presti fisioteràpia, sigui quina sigui la seva vinculació amb la societat, així com les de coordinació de prestacions diverses.
  3. Per bé que les societats professionals no adquireixen la condició de persones col·legiades i, per tant, no els corresponen els drets i deures col·legials que tenen la condició de personals, com és el de votar a les assemblees i constituir-se en candidat i elector dels càrrecs directius, els és d’aplicació el règim establert als estatuts i altres normes col·legials, inclòs el règim disciplinari.
    Per bé que és als socis professionals als qui correspon la condició de col·legiats, les societats professionals han d’atendre el règim establert als estatuts i altres normes col·legials i poden ser objecte de diligències informatives i d’expedients disciplinaris la responsabilitat dels quals s’ha de determinar segons sigui que regeixi a la societat.
  4. Les societats professionals s’han de inscriure en el registre de societats del Col·legi i han de ser objecte d’adequada publicitat, segons sigui que determini la Junta de Govern atenent els termes normatius aplicables.

Tornar amunt Tornar amunt

Baixa en el Col·legi

Article 19

Són motius de baixa en la condició de col·legiat:

  1. La defunció i la declaració de incapacitat.
  2. L’admissió de la sol·licitud de baixa justificada en el cessament de l’activitat professional.
  3. La pèrdua de les condicions requerides a fi de la col·legiació.
  4. La desatenció de quotes col·legials corresponents a 12 mesos.
  5. L’expulsió acordada en l’expedient disciplinari corresponent.

Tornar amunt Tornar amunt

Suspensió de la col·legiació

Article 20

L’incompliment reiterat del deure de pagament de les quotes col·legials pot motivar la suspensió de l’exercici professional fins que es regularitzi el descobert.

Tornar amunt Tornar amunt

Drets dels col·legiats

Article 21

Els col·legiats tenen els drets següents:

  1. Exercir la fisioteràpia segons els criteris deontològics i professionals reconeguts.
  2. Participar en l’activitat col·legial i, especialment, prendre part en les assemblees, amb veu i vot.
  3. Constituir-se en candidats i electors dels càrrecs directius.
  4. Utilitzar les dependències col·legials, tal com es reguli, i beneficiar-se de l’assessorament, serveis, programes i altres avantatges que el Col·legi posi a la seva disposició.
  5. Accedir a la documentació i als assentaments oficials del Col·legi, obtenir certificacions i rebre informació sobre qüestions d’interès relacionades amb la fisioteràpia.
  6. Al·legar la condició de col·legiat i disposar del carnet que l’acrediti.
  7. Qualsevol altre dret que reconeguin les lleis.

Tornar amunt Tornar amunt

Deures dels col·legiats

Article 22

Els col·legiats tenen els deures següents:

  1. Respectar les normes col·legials i atenir-s’hi.
  2. Contribuir al manteniment del Col·legi fent efectives puntualment les quotes aprovades que els siguin presentades a cobrament.
  3. Seguir i respectar els principis deontològics de l’exercici de la fisioteràpia.
  4. Informar el Col·legi dels canvis de les seves dades personals i professionals.
  5. Posar en coneixement del Col·legi els fets i les circumstàncies que puguin incidir en la vida col·legial o en l’exercici de la fisioteràpia.
  6. Exercir fidelment els càrrecs per als quals siguin elegits, responent a la confiança dipositada sempre que no ho impedeixin causes inevitables.
  7. Prendre part en les assemblees.
  8. Respectar la dedicació professional i les circumstàncies personals d’altres companys.
  9. Mantenir en vigor, eventualment al propi Col·legi, una assegurança que cobreixi els riscos derivats de l’exercici professional que es desplegui al marge de l’Administració o per compte d’altri que no en disposi.

Article 23

Els col·legiats poden ser objecte de diligències informatives destinades a determinar si en la seva actuació concorren elements que justifiquin l’obertura d’expedient disciplinari.

Article 24

  1. Quan la Junta de Govern tingui notícia de l’actuació d’algun col·legiat que pugui ser considerada irregular, si més no, ha d’encarregar a un instructor la tramitació de diligències informatives a fi que, en el termini d’un mes, informi de les circumstàncies concurrents.
  2. En cas de diligències informatives, immediatament després de rebuda la informació de l’instructor i en qualsevol cas d’extinció del termini d’un mes establert, la Junta ha de decidir l’inici d’expedient disciplinari o l’arxiu de les diligències.

Article 25

  1. L’inici d’un expedient disciplinari ha de ser comunicat al col·legiat amb expressió dels motius que l’originen, tot oferint-li un termini de vint dies perquè pugui presentar un plec de descàrrecs i els documents en els quals s’empari.
  2. A la vista de la resposta, la Junta de Govern ha d’adoptar, en un termini que no superi els trenta dies, alguna de les decisions següents:
    1. Arxivar les actuacions i notificar-ho al col·legiat.
    2. Qualificar els fets com a constitutius d’una infracció lleu i determinar la sanció que correspongui, notificant-la al col·legiat.
    3. Considerar els fets susceptibles de constituir una infracció greu o molt greu i seguir la tramitació de l’expedient tot designant un instructor, qui pot no ser collegiat si bé persona qualificada en la matèria i fer-ho saber al col·legiat.
  3. Dins dels trenta dies següents a la notificació del seu nomenament, l’instructor ha de comunicar al col·legiat els càrrecs que motivin l’expedient tot oferint-li un termini de vint dies a fi que manifesti el que sigui del seu interès i de que aporti les proves que l’emparin.
  4. En el mateix termini de vint dies expressat, l’instructor ha de reunir les proves que necessiti i, seguidament, hagi rebut o no les manifestacions del col·legiat, ha de proposar a la Junta, en un nou termini de vint dies, en resolució motivada, la qualificació dels fets i la sanció que correspongui o l’arxiu de l’expedient.
    Excepcionalment i de forma motivada, l’instructor pot perllongar el termini de resposta del col·legiat i el de prova, fins a un total de quaranta dies.
  5. Mai més tard de seixanta dies després de rebuda la proposta de l’instructor, la Junta ha de resoldre l’expedient mitjançant resolució motivada, la qual ha de ser notificada al col·legiat amb expressió dels recursos procedents.
    Excepcionalment, pot decidir la Junta, abans de dictar resolució, la pràctica de proves complementàries, fent-ho saber al col·legiat.
  6. Els terminis dels expedients disciplinaris s’entenen referits a dies hàbils, considerats en relació al lloc de qui els hagi d’atendre.

Article 26

El membre de la Junta de Govern a qui s’atribueixi alguna actuació que pugui ser considerada irregular, si més no, s’ha d’abstenir d’assistir a les deliberacions que l’afectin.

Article 27

Les infraccions que acreditin els expedients disciplinaris poden ser qualificades segons el criteri següent:

  1. Són infraccions molt greus les que, per la seva transcendència, siguin considerades així i constitueixin alguna de les actuacions següents:
    1. El compliment deficient dels deures professionals de què en resultin perjudicats i també la realització d’actes professionals que siguin motiu d’un veredicte judicial en què s’apreciï dol o engany.
    2. La vulneració del secret professional.
    3. La contractació que duguin a terme les persones col·legiades, per tal d’exercir la fisioteràpia, de fisioterapeutes no col·legiats tot i ser preceptiu.
    4. L’exercici de la fisioteràpia sense reunir les condicions necessàries.
    5. L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis, pels estatuts o per altres normes col·legials i dels principis deontològics de la professió de què en resulti un perjudici greu per al Col·legi, les persones col·legiades o tercers.
    6. L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans de govern en matèries relacionades amb les funcions públiques del Col·legi.
    7. La realització d’actes que impedeixin o alterin de forma molt greu el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.
    8. La realització d’actes públics desconsiderats envers els companys, el Col·legi o els seus òrgans rectors.
    9. La repetició de infraccions greus dins d’un termini superior al doble del que s’estableix per a la seva prescripció.
  2. Són infraccions greus les que, per la seva transcendència, siguin considerades així i constitueixin alguna de les actuacions següents:
    1. La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.
    2. L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis, pels estatuts o per altres normes col·legials i dels principis deontològics de la professió del que en resulti un perjudici per al Col·legi, les persones col·legiades o tercers.
    3. L’incompliment del deure de comunicar els supòsits d’intrusisme professional que coneguin.
    4. La realització d’actes que les lleis qualifiquin de competència deslleial.
    5. Les actuacions que constitueixin infraccions greus a les lleis sectorials.
    6. La desatenció dels requeriments col·legials i la infracció de comunicació al Col·legi de les modificacions de les dades personals i professionals de la persona col·legiada, així com la realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.
    7. La realització d’actes desconsiderats envers els companys, el Col·legi o els seus òrgans rectors.
    8. El descobert de la quota d’ingrés o de l’import corresponent a un període que superi un any de col·legiació.
    9. La infracció de seguiment dels acords o decisions col·legials degudament aprovades i justificades en l’interès general del Col·legi, els col·legiats o de l’exercici de la fisioteràpia.
    10. La repetició de infraccions lleus dins d’un termini superior al doble del que s’estableix per a la seva prescripció.
  3. Són infraccions lleus les que, per la seva transcendència, siguin considerades així i constitueixin alguna de les actuacions següents:
    1. El descobert de l’import corresponent a un període que no superi un any de col·legiació.
    2. Les actuacions que serien greus si no fos que s’hi apreciés la concurrència de circumstàncies atenuants i allunyades de voluntarietat, respecte de les que, a més, consti penediment i reparació dels danys que se’n hagin derivat.
  4. Article 28

    Les sancions s’estableixen segons les infraccions comeses

    1. Les infraccions lleus poden ésser objecte d’una amonestació privada o pública aplicada pel degà i, si escau, una multa de quantitat no superior a 1.000 € o la que s’estableixi en actualitzar la Llei 7/2006.
    2. Les infraccions greus poden ésser objecte d’una amonestació pública aplicada pel degà, la inhabilitació professional durant un temps no superior a un any i, si escau, una multa d’entre 1.001 € i 5.000 € o segons s’estableixi en actualitzar la Llei 7/2006.
    3. Les infraccions molt greus poden ser objecte d’una amonestació pública aplicada pel degà, la inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys i, si escau, una multa d’entre 5.001 € i 50.000 € o segons s’estableixi en actualitzar la Llei 7/2006.
    4. La reiteració de les infraccions molt greus previstes a l’article 27, 1 e) i f) pot comportar l’expulsió del Col·legi per bé que el col·legiat sancionat pot sol·licitar la rehabilitació en el termini de tres anys des de que la resolució sancionadora hagi esgotat la via administrativa.

    Article 29

    Les infraccions molt greus i les sancions que se’n deriven prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap d’un any.

    El termini de prescripció de les infraccions compta d’ençà del dia en que s’hagués comès o, si es tractés d’una actuació continuada, del darrer en què s’hagués mantingut.

    El termini de prescripció de les sancions compta d’ençà que s’imposin, en adquirir eficàcia.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Impugnació i règim jurídic dels actes col·legials

    Article 30

    1. Els actes i resolucions del Col·legi subjectes a dret administratiu poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició davant del degà.
    2. La resolució del recurs, igual que tots els altres actes i resolucions del Col·legi subjectes al dret administratiu, posa fi a la via administrativa i pot ser objecte de recurs davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
    3. Els actes col·legials sotmesos al dret administratiu s’ajusten al règim establert en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
    4. Els acords i actes dictats en exercici de funcions delegades poden ser objecte de recurs davant l’administració delegant, la resolució de la qual esgota la via administrativa.

    Article 31

    Els actes i les decisions col·legials són executius des que siguin aprovats.

    Motivadament, la Junta pot suspendre’n l’eficàcia fins que sigui resolt el recurs administratiu que els impugni, sempre que les conseqüències de la suspensió no siguin irreparables ni l’acte sigui necessari per a la dinàmica col·legial.

    En tot cas, el Col·legi respon dels perjudicis irregulars que causi.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Govern del Col·legi

    Article 32

    Els òrgans de govern del Col·legi són:

    1. L’Assemblea General de col·legiats, que és l’òrgan sobirà del Col·legi.
    2. La Junta de Govern i els seus membres, que són els òrgans de direcció i administració.

    Tornar amunt Tornar amunt

    L’Assemblea General

    Article 33

    L’Assemblea General de col·legiats està integrada per tots el col·legiats que no estiguin afectats per una sanció que els impedeixi l’exercici d’aquest dret.

    Article 34

    Les assemblees poden ser ordinàries o extraordinàries.

    El Col·legi ha de celebrar, com a mínim, una assemblea ordinària cada any a fi de sotmetre a l’aprovació dels col·legiats la memòria i la liquidació del pressupost vençut i l’inventari-balanç de situació, el pressupost i el programa d’actuació de l’any següent.

    Article 35

    La Junta de Govern pot decidir la convocatòria d’assemblea extraordinària quan calgui tractar assumptes diferents dels que són objecte d’assemblea ordinària.

    La sol·licitud d’un nombre de col·legiats exercents que representi un percentatge superior al cinc per cent del total obliga la Junta a convocar l’assemblea extraordinària a fi de la seva celebració en un termini de dos mesos sempre que, dirigida al secretari, indiqui els assumptes que hagin de ser tractats.

    Article 36

    El degà ha de fer saber als col·legiats la convocatòria de l’assemblea amb quinze dies d’antelació, indicant, a més del lloc, el dia, l’hora i l’ordre del dia.

    Presideix les assemblees el degà del Col·legi, el qual dirigeix els debats segons el criteri de participació lliure i responsable.

    Hi assisteixen el degà, el secretari de la Junta de Govern, encarregat d’estendre acta de la sessió, amb el vistiplau del degà, i els altres membres de la Junta.

    Article 37

    1. Les votacions es decideixen segons el criteri majoritari lliurement expressat, en secret, pels col·legiats assistents, o segons qualsevol altre criteri democràtic decidit per l’Assemblea.
    2. El vot es pot exercir per delegació escrita a favor d’un altre col·legiat. Només s’admet l’emissió d’un vot per delegació.

    Article 38

    1. L’Assemblea s’entén vàlidament constituïda, en primera convocatòria, quan hi concorri la majoria dels col·legiats de ple dret i, en segona, sigui quina sigui la seva participació.
    2. Per excepció al règim general d’adopció d’acords per majoria simple dels collegiats assistents, cal una majoria de dos terços per aprovar:
      1. L’adquisició, la venda i l’alienació i l’establiment de càrregues sobre el patrimoni col·legial.
      2. L’establiment d’acords o convenis que vinculin l’activitat del Col·legi més enllà de cinc anys.
      3. L’ampliació i la reducció del pressupost aprovat fonamentada en circumstàncies excepcionals.
      4. La modificació de l’àmbit objectiu del Col·legi i la dissolució.
      5. L’escissió del Col·legi.

    Article 39

    Corresponen a l’Assemblea, i són indisponibles, a més de les funcions que estableixen les lleis i de les que consten relacionades a l’article anterior, les següents:

    1. La liquidació del pressupost vençut, l’aprovació de la memòria d’activitats de l’exercici precedent i de l’inventari-balanç del Col·legi.
    2. L’aprovació del pressupost i del programa d’actuació de l’exercici següent.
    3. Fixar l’import dels drets d’incorporació, de les quotes ordinàries i, si escau, de les extraordinàries i de les bonificacions que procedeixin.
    4. El seguiment i control de l’activitat de la Junta de Govern.
    5. L’aprovació i la modificació dels estatuts i la promulgació i canvi del reglament de règim intern que decideixi dictar.
    6. L’establiment d’aportacions econòmiques extraordinàries.
    7. Acordar la modificació de l’àmbit territorial o objectiu del Col·legi i la dissolució. h) La fusió, la segregació o la dissolució del col·legi.
    8. La confirmació dels càrrecs directius que hagin estat substituïts per raó de vacant.
    9. La constitució d’ens instrumentals a fi del desplegament d’activitats d’interès col·lectiu i de la prestació de serveis als col·legiats.
    10. El tractament i la resolució de les qüestions que li atribueixin les lleis i disposicions i les que no corresponguin a la Junta.

    Tornar amunt Tornar amunt

    La Junta de Govern

    Article 40

    La Junta de Govern té encomanada la direcció i administració del Col·legi i constitueix l’òrgan executiu del mandat de l’Assemblea, dels preceptes continguts en aquests Estatuts i en el reglament que es dicti, i en les normes que regulen el règim col·legial.

    Article 41

    La Junta de Govern és de caràcter col·legiat. En règim plenari, la componen el degà, el vicedegà, el secretari, el vicesecretari, el tresorer i de tres a set vocals.

    En règim de junta permanent, s’hi exclou la participació del vicesecretari i dels vocals i la Junta podrà requerir, en cada cas, la participació del director que s’hagi nomenat.

    Article 42

    Poden formar part de la Junta tots els col·legiats majors d’edat que tinguin la plenitud dels seus drets i acreditin tres anys de col·legiació, llevat dels qui optin a les vocalies, ja que en aquest cas és suficient un any d’antiguitat en el Col·legi.

    Article 43

    El ple de la Junta de Govern s’ha de reunir una vegada al trimestre, com a mínim, i tantes com ho decideixi el degà o ho sol·licitin cinc dels seus membres.

    La Junta permanent s’ha de reunir una vegada al mes, com a mínim, i tantes com decideixi el degà o ho sol·licitin dos dels seus membres.

    Correspon al secretari convocar les reunions de la Junta, indistintament, amb cinc dies d’antelació i expressant l’ordre del dia. Les infraccions d’assistència han d’estar motivades en causa justificada.

    El degà presideix les juntes i dirigeix les deliberacions.

    Article 44

    La Junta s’entén vàlidament constituïda, i pot adoptar acords, sempre que hi concorrin el degà i el secretari, i dos membres més de la Junta que es convoqui. En tot cas, els acords, que el degà pot decidir que s’adoptin en votació secreta, s’adopten per majoria dels concurrents, i el vot del degà decideix els empats.

    Article 45

    1. Són funcions de la Junta de Govern:
      1. Executar els acords de l’Assemblea.
      2. Gestionar i administrar el Col·legi i els seus interessos.
      3. Representar el Col·legi en tots els àmbits de la seva activitat, la qual cosa personalitza el degà, sens perjudici de les delegacions o apoderaments que s’acordin.
      4. Tramitar i resoldre els recursos respecte dels quals sigui competent, així com les diligències informatives i els expedients disciplinaris i l’aplicació de sancions.
      5. Resoldre les sol·licituds de col·legiació.
      6. Elaborar el pressupost i el programa d’actuació.
      7. Preparar els assumptes que hagin de ser sotmesos a l’Assemblea i tenir cura de tots els aspectes referents a la seva celebració.
      8. Redactar el reglament de règim intern i les modificacions que decideixi sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea.
      9. Constituir seccions o comissions d’estudi, seguiment o promoció de qüestions d’interès per als fisioterapeutes.
      10. Resoldre els imprevistos que presenti l’activitat col·legial i exercir les funcions pròpies del Col·legi que no estiguin expressament reservades a l’Assemblea.
      11. Acordar la contractació de càrrecs de gestió del col·legi.
      12. Designar representants en organismes i entitats en les que participi el Collegi.
    2. En règim de permanent, la Junta exerceix les funcions d’administració ordinària del Col·legi, i atén les urgències que es presentin, donant-ne compte al plenari.
    3. La Junta pot acordar la delegació de les funcions contemplades als apartats b) i c) precedents, conferir poder a favor d’algun dels seus membres i nomenar comissionats, apoderats generals o especials.

    Tornar amunt Tornar amunt

    El degà

    Article 46

    A més de les funcions resultants d’aquests Estatuts, el degà té especialment atribuïdes les següents:

    1. La representació del Col·legi en tots els àmbits en els quals intervingui la corporació i davant tota mena d’entitats i organismes públics i privats i, per tant, intervenir en tot tipus de procediments judicials i administratius, per si mateix, com a degà, amb les més àmplies facultats que en cada cas contemplin les lleis o atorgar poders a favor d’advocats, procuradors o altres mandataris.
    2. Contractar i dur a terme tot tipus d’actes i documents propis de la gestió i administració col·legials, inclosos els que siguin propis del tràfic econòmic, bancari i financer.
    3. Subscriure i atorgar contractes, documents i convenis d’interès del Col·legi.
    4. Resoldre els recursos respecte dels quals sigui competent.
    5. És dipositari de la firma i del segell del Col·legi.
    6. Juntament amb el secretari i el tresorer, indistintament, té la firma dels documents del tràfic econòmic.
    7. En general, és el responsable de fer que s’acompleixin els acords de la Junta de Govern.
    8. Resoldre les situacions d’urgència, donant-ne compte a la Junta o a l’assemblea, segons correspongui.
      El degà està facultat per apoderar qui autoritzi la Junta per a l’exercici de les funcions delegables.

    Tornar amunt Tornar amunt

    El vicedegà

    Article 47

    A més de les tasques que li siguin específicament assignades pel degà, el vicedegà l’ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions i substituir-lo en cas de vacant.

    Tornar amunt Tornar amunt

    El secretari

    Article 48

    1. A més de les tasques que li assignen aquests Estatuts, el secretari ha d’estendre acta de les reunions dels òrgans del Col·legi i autenticar-les amb la signatura del degà; expedeix certificacions i testimonis i és dipositari i responsable de la documentació col·legial i, significativament, del cens de col·legiats i del registre de societats professionals.
    2. Té cura de l’organització administrativa i laboral del Col·legi i del compliment de les obligacions oficials.
    3. Té assignada la custòdia dels períodes electorals, durant els quals dóna fe de la recepció i tramesa de documentació, és dipositari dels vots rebuts per correu, vetlla pel compliment dels requisits electorals i fa el recompte dels vots emesos.
    4. Firma, amb el degà i el tresorer, indistintament, els documents relatius al gir econòmic del Col·legi

    Tornar amunt Tornar amunt

    El vicesecretari

    Article 49

    A més de les tasques específicament assignades pel secretari, el vicesecretari l’ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions i substituir-lo en cas d’absència o de vacant.

    Tornar amunt Tornar amunt

    El tresorer

    Article 50

    <>El tresorer té assignades les funcions comptables i econòmiques del Col·legi i, per tant, la custòdia dels llibres.

    Li correspon proposar a la Junta l’elaboració del pressupost venidor, la liquidació del que hagi vençut i l’inventari-balanç del Col·legi.

    Té assignada la gestió dels recursos econòmics i patrimonials i l’efectivitat dels pagaments i cobraments, sempre amb el vist-i-plau i amb la firma del degà o amb la del secretari, indistintament. Fa el seguiment dels fons col·legials i la determinació de les disponibilitats econòmiques.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Els vocals

    Article 51

    Els vocals tenen atribuïdes les funcions que els assigni la Junta o el degà i, en general, han de col·laborar en el desenvolupament de les tasques de la Junta i de l’Assemblea.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Vacants

    Article 52

    1. Les baixes dels membres de la Junta, llevat del degà, han de ser cobertes per la mateixa Junta, la qual designarà el substitut corresponent fins a les primeres eleccions que s’hagin de celebrar.
    2. La baixa del degà ha de ser coberta pel vicedegà, a qui s’ha de substituir.
    3. Si es produeix la baixa de més de la meitat dels membres de la Junta de Govern, s’han de convocar eleccions en un termini que no superi els sis mesos.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Exercici dels càrrecs

    Article 53

    Si bé es contempla que l’exercici dels càrrecs electius del Col·legi sigui gratuït, poden ser reemborsades les despeses que comporti i establir-se dietes i la contraprestació que correspongui amb motiu de la dedicació col·legial, previ acord de la Junta de Govern.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Durada dels càrrecs

    Article 54

    El mandat de la Junta és per quatre anys i els seus membres poden ser reelegits per ocupar el mateix càrrec fins a un màxim de dues vegades.

    Suspensió i destitució dels membres de la Junta de Govern

    Article 55

    1. A proposta del degà, la Junta de Govern pot decidir, per majoria de dos terços de tots els seus membres, la suspensió per termini no superior a sis mesos i, fins i tot, la destitució d’algun del seus membres que, de forma reiterada i prèviament advertit, incompleixi llurs obligacions.
    2. La destitució del degà pot ser promoguda per un nombre de col·legiats superior al 25 % del cens mitjançant comunicació raonada dirigida a la Junta la qual ha de decidir, per majoria de dos terços de tots els seus membres, sotmetre-la a la decisió de la primera l’Assemblea que es convoqui després de transcorreguts trenta dies des que es presenti la iniciativa, mai més enllà de sis mesos després.

    Òrgans col·laboradors de les tasques de govern

    Tornar amunt Tornar amunt

    El director

    Article 56

    Per tal d’agilitar la gestió ordinària i l’administració del Col·legi, la Junta de Govern pot decidir el nomenament i la contractació d’una persona a fi de la Direcció administrativa del Col·legi a qui es faculti per a l’exercici de les funcions que decideixi delegar-li.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Les seccions territorials

    Article 57

    La Junta de Govern pot aprovar la creació de seccions territorials, d’àmbit ajustat a la organització administrativa de Catalunya.

    Les seccions territorials tenen l’organització, les funcions i atribucions que s’estableixin en la resolució que disposi la seva creació, entre les que es pot contemplar la representació del Col·legi en l’àmbit de què es tracti.

    La Junta de Govern ha de dotar les seccions amb els recursos que siguin adequats a fi de l’exercici de les funcions que els siguin atribuïdes.

    Tornar amunt Tornar amunt

    El Consell social de la fisioteràpia

    Article 58

    La Junta de Govern pot constituir, informant-ne l’Assemblea, el Consell social de la fisioteràpia tot oferint participar-hi als qui haguessin estat degans del Col·legi, als col·legiats honoraris i a persones o entitats que destaquin pel seu interès o dedicació a la fisioteràpia o a les finalitats del Col·legi. En forma també part el degà exercent i el secretari, a qui correspon estendre acta de les seves reunions.

    El Consell, que s’ha de reunir a iniciativa del degà o de tres dels seus membres i sota la presidència de qui es decideixi en cada ocasió, constitueix un fòrum de tractament d’aspectes relacionats directament o indirecta amb la fisioteràpia, de formació de iniciatives i d’elaboració de propostes, bé siguin generades pels seus membres, bé siguin encarregades per la Junta de Govern.

    Els seus acords no són vinculants i serveixen d’orientació a la dinàmica del Collegi i, si escau, han de ser presentats a l’Assemblea.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Elecció de la Junta de Govern

    Article 59

    1. L’elecció de la Junta de Govern s’ha de convocar amb prou antelació perquè la renovació no excedeixi el mandat de la Junta.
    2. El degà ha de formalitzar la convocatòria d’eleccions mitjançant comunicació dirigida a tots els col·legiats, i amb la publicitat que decideixi la Junta.
    3. La convocatòria comporta:
      1. La publicitat del cens dels col·legiats i la possibilitat d’esmenar-lo en un termini que no excedeixi de cinc dies.
      2. La disposició d’un termini mínim de vuit dies perquè els candidats presentin les seves candidatures a la seu del Col·legi.
      3. Un cop revisat el cens, la Junta l’ha de fer públic, juntament amb les candidatures degudament presentades, en un termini de cinc dies.
      4. La fixació del dia i l’horari de les eleccions en una sessió que s’ha de celebrar abans que transcorrin 30 dies des de la designació dels candidats.
    4. Els terminis electorals es compten per dies naturals.
      A més de la mesa electoral central, que ha d’estar a la seu del Col·legi, la Junta de Govern pot decidir l’establiment d’una mesa electoral a cada delegació territorial que estigui constituïda. En aquest cas, l’emissió del vot es programarà per data que sigui de dos a set dies abans al que es fixi respecte de la votació a la seu central del Col·legi.

    Article 60

    Els candidats a degà han d’acreditar l’aval d’un mínim de 50 col·legiats, identificats amb el nom i cognoms, número de DNI, número de col·legiat i signatura.

    Les candidatures, que han de procurar la incorporació paritària de dones i homes, segueixen el sistema d’una llista tancada on ha de constar el nom i el càrrec al qual opten.

    Cal que el candidat a degà presenti breument les circumstàncies dels candidats i que designi tants interventors com meses electorals territorials es constitueixin.

    Article 61

    El vot és personal, secret i intransferible, i s’hi ha de fer constar la candidatura seleccionada, si no és que es tracta d’un vot en blanc.

    Els electors que prefereixin votar a distància han d’enviar el vot per correu certificat, postal exprés o qualsevol altre sistema de certificació que l’agència oficial de correu implementi a la secretaria del Col·legi. El sobre ha de contenir una còpia del DNI i del carnet de col·legiat, o del darrer rebut de la quota col·legial, a més d’un sobre blanc i tancat dins del qual figuri la papereta de vot on consti la candidatura escollida.

    Els vots que no reuneixen els requisits esmentats o que siguin rebuts després del dia abans de les eleccions són nuls.

    Article 62

    La presidència de la mesa electoral ha d’estar permanentment ocupada per un membre de la Junta de Govern, assistit per l’interventor de cada candidatura que n’hagi designat, per bé que la seva absència no suspendrà el procés electoral.

    Un cop iniciat l’horari de les eleccions, el president de la mesa ha d’oferir als electors una urna suficientment garantida perquè, comprovat pels interventors que el votant consta al cens i, si escau, que no ha votat en una mesa territorial, hi dipositi la papereta de vot.

    Abans que conclogui l’horari d’eleccions, el secretari de la Junta ha d’introduir a l’urna els vots rebuts per correu així com els que provinguin de les seccions territorials, si escau.

    Article 63

    Quan sigui l’hora fixada per al tancament de l’urna, el secretari i els interventors han de procedir al recompte dels vots i a la proclamació de la candidatura electa.

    Les dades principals de la jornada electoral i el resultat de la votació han de constar en una acta electoral signada pel secretari i els interventors.

    En cas d’empat, resultarà elegit el candidat de més antic.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Eleccions a les seccions territorials

    Article 64

    En cas que s’hagin constituït meses electorals a seccions territorials, han de ser presidides per un membre de la Junta de Govern, assistit per l’interventor designat per cada candidatura, proveïts del cens de col·legiats amb seu a l’àmbit de la delegació.

    Un cop iniciat l’horari de les eleccions, el president de la mesa ha d’oferir als electors una urna suficientment garantida perquè, comprovat pels interventors que el votant consta al cens, hi dipositi la papereta de vot.

    En extingir-se l’horari establert, el president de la mesa i els interventors han de firmar el cens en el que hagin identificat els votants i segellar l’urna a fi del seu trasllat i lliurament al Secretari, l’endemà, a la seu del Col·legi.

    Abans d’iniciar-se l’horari de les eleccions a la seu central, el secretari i els interventors han de identificar les persones que hagin votat a les seccions al cens general del Col·legi.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Proclamació de la Junta

    Article 65

    La proclamació de la nova Junta, la composició de la qual ha de ser comunicada a la Generalitat de Catalunya en un termini de deu dies, converteix la Junta cessant en Junta en funcions, encarregada, només, del tràmit col·legial ordinari i de convocar, abans que transcorrin quinze dies, una reunió d’ambdues juntes per al traspàs de poders.

    Durant els tres mesos següents al traspàs de poders, els membres de la Junta renovada poden ser convocats tantes vegades com convingui a la transferència de govern.

    Article 66

    Sens perjudici del seguiment del procés electoral descrit, la Junta pot establir un procediment telemàtic per a l’exercici del dret de vot en els processos electorals, tenint cura de garantir l’acreditació del col·legiat i la certesa del vot.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Recursos contra actes i acords

    Article 67

    Els actes i els acords del Col·legi subjectes al dret administratiu posen fi a la via administrativa i poden ésser objecte de recurs directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de la Generalitat. No obstant això, poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que els ha dictat.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Règim econòmic

    Article 68

    El Col·legi té plena capacitat i pot accedir a qualsevol forma de legítima titularitat de béns i drets idonis per al compliment de les seves finalitats.

    Article 69

    Els recursos del Col·legi són els següents:

    1. De tipus ordinari:
      1. Les quotes i els drets d’incorporació fixats per la Junta de Govern.
      2. Les quotes periòdiques que fixi la Junta.
      3. Els drets que fixi la Junta pels serveis col·legials.
      4. Els rèdits i rendiments resultants del patrimoni del Col·legi.
    2. De tipus extraordinari:
      1. Les derrames o aportacions extraordinàries aprovades per l’Assemblea.
      2. Les donacions, subvencions i atribucions gratuïtes o condicionades que rebi el Col·legi i accepti la Junta.
      3. En general, els increments patrimonials legítimament adquirits.

    Article 70

    1. Dins del darrer trimestre de cada any, la Junta de Govern ha de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea el programa d’activitats i la previsió d’ingressos i despeses de l’exercici següent reflectida en el pressupost corresponent.
      Un cop aprovat el pressupost, només pot ser augmentat o reduït per circumstàncies excepcionals si així ho acorda la majoria qualificada establerta en l’article 38, 2 c).
    2. Dins del primer semestre de cada any, la Junta de Govern ha de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea la liquidació del pressupost vençut, la memòria d’activitats de l’exercici precedent i l’inventari-balanç del Col·legi. Hi ha d’adjuntar un informe d’auditoria que analitzi la gestió financera i pressupostària del Col·legi.

    Article 71

    Després d’aprovats els comptes de cada exercici, el Col·legi ha de presentar a la Generalitat una memòria de la gestió econòmica, de les activitats realitzades, el cens de col·legiats actualitzat i les dades d’interès general que permetin conèixer-ne la dinàmica, segons sigui que es disposi reglamentàriament.

    Article 72

    Els membres de la Junta són mancomunadament responsables de la custòdia del patrimoni col·legial i de la seva acurada administració i destinació d’acord amb les finalitats de la corporació.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Relacions amb altres entitats de la mateixa professió

    Article 73

    El Col·legi pot disposar les mesures que siguin pertinents per tal d’establir vincles destinats a l’adequada coordinació amb altres entitats de la mateixa professió respecte de les que ha de mantenir l’autonomia que li és característica.

    Aquests vincles s’articulen mitjançant acord o conveni regit pels principis de col·laboració i cooperació voluntàries que no ha de impedir el dret d’accés, d’acció i de representació directa davant totes les institucions de l’Estat i de les funcions de representació general que li corresponen.

    Tornar amunt Tornar amunt

    Dissolució del Col·legi

    Article 74

    Tot i que el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya té voluntat de permanència, per temps indefinit, a fi del compliment dels seus objectius, l’Assemblea pot decidir-ne la dissolució en una reunió monogràfica en la que es posi de manifest i s’acrediti la concurrència de les circumstàncies previstes a aquest efecte a les lleis reguladores o s’acrediti la impossibilitat permanent de complir els seus objectius.

    En tot cas, l’acord de dissolució, que s’ha d’aprovar per majoria de dos terços, ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni i el nomenament de les persones que se’n hagin d’encarregar i la destinació del romanent.

    Tornar amunt Tornar amunt

Correu del Col·legi

Has oblidat la teva contrasenya?

Calendari del Col·legi

«  Abril 2017   »
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accés a l'àrea col·legial

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

Segle XX, 78 - 08032 Barcelona Tel. 93 207 50 29 Fax: 93 207 70 22

cfc@fisioterapeutes.cat

Horari de Secretaria: de dilluns a divendres de 9 a 20 hores

Avís legal | Accessibilitat | © 2009 Tots els drets reservats


Follow @ColFiCat

Tornar al principi de la pàgina