El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC) és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs funcions.
El Col·legi configura l’àmbit específic de gestió i participació dels fisioterapeutes en els interessos vinculats a la fisioteràpia i constitueix un instrument d’exercici d’activitats que hi estiguin relacionades i de prestació de serveis que convinguin als col·legiats.
És també propòsit del Col·legi contribuir, prop dels agents que intervenen en el tractament de la salut i, significativament, de l’Administració, a la pràctica d’una assistència sanitària progressivament millor.
L’àmbit territorial del Col·legi és Catalunya. Aquesta territorialitat no limita l’exercici de les actuacions que siguin expressió de les funcions del Col·legi o de l’exercici d’activitats de cooperació i, en particular, d’aquelles que derivin de la seva participació o col·laboració amb organismes de territoris de més enllà del que li és propi.
La seu del Col·legi és a Barcelona, al carrer Segle XX, núm. 78, i decidir-ne el trasllat correspon a l’Assemblea de col·legiats.
A fi d’articular la mecànica col·legial, la Junta de Govern pot sotmetre a votació de l’Assemblea l’aprovació d’un reglament de règim intern.
Pot, també, dictar protocols i normes de seguiment en aspectes específics de l’activitat del Col·legi.
Pel que fa als aspectes institucionals i corporatius que normativament corresponguin a la Generalitat, el Col·legi es relaciona amb el Departament de Justícia o aquell al que s’atribueixi competència en matèria de col·legis professionals.
En allò que faci referència a l’exercici de la fisioteràpia, els Departaments de Salut i d’Acció Social i Ciutadania o segons sigui la denominació dels que els substitueixin són els interlocutors prioritaris.
En qualsevol cas, la coordinació i la cooperació institucionals regeixen les relacions del Col·legi amb la Generalitat.
És determinació del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya incorporar tots els qui tinguin la titulació de grau en fisioteràpia, segons els termes del Reial decret 55/2005, el diploma universitari de fisioteràpia obtingut segons la regulació precedent o segons procés d’homologació o convalidació i també les persones habilitades legítimament amb anterioritat que exerceixin la fisioteràpia en el seu àmbit.
La incorporació al Col·legi és preceptiva per als qui exerceixin la fisioteràpia i tinguin la seva seu professional, única o principal, a Catalunya, per bé que la dels qui l’exerceixin, exclusivament, al servei de les administracions públiques de Catalunya ha de ser producte de la seva decisió responsable igual que la dels professionals de la Unió Europea, col·legiats i establerts amb caràcter permanent en qualsevol país de la Unió, que vulguin exercir la professió amb caràcter ocasional a Catalunya, respecte dels que s’apliquen les normes comunitàries que correspongui.
Els fisioterapeutes d’altres col·legis d’Espanya que vulguin exercir a Catalunya hauran d’acreditar la seva col·legiació.
La col·legiació de fisioterapeutes estrangers ha de seguir el que determinin les disposicions vigents en la matèria.
Han de ser admesos en el Col·legi els fisioterapeutes que ho sol·licitin atenint-se a la tramitació i als requisits que estableixi la Junta.
Els fisioterapeutes que sol·licitin donar-se d’alta al Col·legi i estiguin col·legiats o procedeixin d’altres col·legis de fisioterapeutes de l’Estat gaudeixen de l’exempció del pagament dels drets de col·legiació que fixi la Junta o que resulti de convenis amb el col·legi de procedència.
També gaudeixen de la mateixa exempció els fisioterapeutes que retornin al Col·legi després d’una vacant voluntària inferior a tres anys.
La sol·licitud de col·legiació ha de ser admesa expressament, o refusada raonadament, en el termini d’un mes.
L’admissió de la sol·licitud atribueix els drets i deures establerts en aquests Estatuts i els que disposen les lleis.
Els col·legiats que deixin d’exercir la fisioteràpia poden acreditar-ho al Col·legi i ser reconeguts, si ho sol·liciten, com a col·legiats no exercents, els quals conserven llurs drets corporatius i continuen obligats al compliment dels deures col·legials, si bé gaudeixen de la bonificació de quotes i derrames que fixi la Junta.
A proposta de la Junta de Govern, l’Assemblea general pot reconèixer com a membres honoraris del Col·legi persones o entitats que s’hagin distingit en interès de la fisioteràpia.
També pot resoldre l’atorgament de distincions.
Quan el Col·legi tingui coneixement de l’existència d’algun fisioterapeuta que, sens perjudici del que disposa l’article 11, exerceixi a Catalunya sense constar al Col·legi, ha de fer-li saber la necessitat de que formalitzi sol·licitud d’alta o d’habilitació, si escau, en el termini d’un mes, i la pot promoure d’ofici, amb caràcter condicional, en cas de desatenció.
Els drets derivats de la col·legiació així feta efectiva s’adquireixen en atendre els requisits d’alta. Altrament, el col·legiat pot ser objecte del règim disciplinari establert en aquests estatuts.
Són motius de baixa en la condició de col·legiat:
L’incompliment reiterat del deure de pagament de les quotes col·legials pot motivar la suspensió de l’exercici professional fins que es regularitzi el descobert.
Els col·legiats tenen els drets següents:
Els col·legiats tenen els deures següents:
Els col·legiats poden ser objecte de diligències informatives destinades a determinar si en la seva actuació concorren elements que justifiquin l’obertura d’expedient disciplinari.
El membre de la Junta de Govern a qui s’atribueixi alguna actuació que pugui ser considerada irregular, si més no, s’ha d’abstenir d’assistir a les deliberacions que l’afectin.
Les infraccions que acreditin els expedients disciplinaris poden ser qualificades segons el criteri següent:
Les sancions s’estableixen segons les infraccions comeses
Les infraccions molt greus i les sancions que se’n deriven prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap d’un any.
El termini de prescripció de les infraccions compta d’ençà del dia en que s’hagués comès o, si es tractés d’una actuació continuada, del darrer en què s’hagués mantingut.
El termini de prescripció de les sancions compta d’ençà que s’imposin, en adquirir eficàcia.
Els actes i les decisions col·legials són executius des que siguin aprovats.
Motivadament, la Junta pot suspendre’n l’eficàcia fins que sigui resolt el recurs administratiu que els impugni, sempre que les conseqüències de la suspensió no siguin irreparables ni l’acte sigui necessari per a la dinàmica col·legial.
En tot cas, el Col·legi respon dels perjudicis irregulars que causi.
Els òrgans de govern del Col·legi són:
L’Assemblea General de col·legiats està integrada per tots el col·legiats que no estiguin afectats per una sanció que els impedeixi l’exercici d’aquest dret.
Les assemblees poden ser ordinàries o extraordinàries.
El Col·legi ha de celebrar, com a mínim, una assemblea ordinària cada any a fi de sotmetre a l’aprovació dels col·legiats la memòria i la liquidació del pressupost vençut i l’inventari-balanç de situació, el pressupost i el programa d’actuació de l’any següent.
La Junta de Govern pot decidir la convocatòria d’assemblea extraordinària quan calgui tractar assumptes diferents dels que són objecte d’assemblea ordinària.
La sol·licitud d’un nombre de col·legiats exercents que representi un percentatge superior al cinc per cent del total obliga la Junta a convocar l’assemblea extraordinària a fi de la seva celebració en un termini de dos mesos sempre que, dirigida al secretari, indiqui els assumptes que hagin de ser tractats.
El degà ha de fer saber als col·legiats la convocatòria de l’assemblea amb quinze dies d’antelació, indicant, a més del lloc, el dia, l’hora i l’ordre del dia.
Presideix les assemblees el degà del Col·legi, el qual dirigeix els debats segons el criteri de participació lliure i responsable.
Hi assisteixen el degà, el secretari de la Junta de Govern, encarregat d’estendre acta de la sessió, amb el vistiplau del degà, i els altres membres de la Junta.
Corresponen a l’Assemblea, i són indisponibles, a més de les funcions que estableixen les lleis i de les que consten relacionades a l’article anterior, les següents:
La Junta de Govern té encomanada la direcció i administració del Col·legi i constitueix l’òrgan executiu del mandat de l’Assemblea, dels preceptes continguts en aquests Estatuts i en el reglament que es dicti, i en les normes que regulen el règim col·legial.
La Junta de Govern és de caràcter col·legiat. En règim plenari, la componen el degà, el vicedegà, el secretari, el vicesecretari, el tresorer i de tres a set vocals.
En règim de junta permanent, s’hi exclou la participació del vicesecretari i dels vocals i la Junta podrà requerir, en cada cas, la participació del director que s’hagi nomenat.
Poden formar part de la Junta tots els col·legiats majors d’edat que tinguin la plenitud dels seus drets i acreditin tres anys de col·legiació, llevat dels qui optin a les vocalies, ja que en aquest cas és suficient un any d’antiguitat en el Col·legi.
El ple de la Junta de Govern s’ha de reunir una vegada al trimestre, com a mínim, i tantes com ho decideixi el degà o ho sol·licitin cinc dels seus membres.
La Junta permanent s’ha de reunir una vegada al mes, com a mínim, i tantes com decideixi el degà o ho sol·licitin dos dels seus membres.
Correspon al secretari convocar les reunions de la Junta, indistintament, amb cinc dies d’antelació i expressant l’ordre del dia. Les infraccions d’assistència han d’estar motivades en causa justificada.
El degà presideix les juntes i dirigeix les deliberacions.
La Junta s’entén vàlidament constituïda, i pot adoptar acords, sempre que hi concorrin el degà i el secretari, i dos membres més de la Junta que es convoqui. En tot cas, els acords, que el degà pot decidir que s’adoptin en votació secreta, s’adopten per majoria dels concurrents, i el vot del degà decideix els empats.
A més de les funcions resultants d’aquests Estatuts, el degà té especialment atribuïdes les següents:
A més de les tasques que li siguin específicament assignades pel degà, el vicedegà l’ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions i substituir-lo en cas de vacant.
A més de les tasques específicament assignades pel secretari, el vicesecretari l’ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions i substituir-lo en cas d’absència o de vacant.
Li correspon proposar a la Junta l’elaboració del pressupost venidor, la liquidació del que hagi vençut i l’inventari-balanç del Col·legi.
Té assignada la gestió dels recursos econòmics i patrimonials i l’efectivitat dels pagaments i cobraments, sempre amb el vist-i-plau i amb la firma del degà o amb la del secretari, indistintament. Fa el seguiment dels fons col·legials i la determinació de les disponibilitats econòmiques.
Els vocals tenen atribuïdes les funcions que els assigni la Junta o el degà i, en general, han de col·laborar en el desenvolupament de les tasques de la Junta i de l’Assemblea.
Si bé es contempla que l’exercici dels càrrecs electius del Col·legi sigui gratuït, poden ser reemborsades les despeses que comporti i establir-se dietes i la contraprestació que correspongui amb motiu de la dedicació col·legial, previ acord de la Junta de Govern.
El mandat de la Junta és per quatre anys i els seus membres poden ser reelegits per ocupar el mateix càrrec fins a un màxim de dues vegades.
Suspensió i destitució dels membres de la Junta de Govern
Per tal d’agilitar la gestió ordinària i l’administració del Col·legi, la Junta de Govern pot decidir el nomenament i la contractació d’una persona a fi de la Direcció administrativa del Col·legi a qui es faculti per a l’exercici de les funcions que decideixi delegar-li.
La Junta de Govern pot aprovar la creació de seccions territorials, d’àmbit ajustat a la organització administrativa de Catalunya.
Les seccions territorials tenen l’organització, les funcions i atribucions que s’estableixin en la resolució que disposi la seva creació, entre les que es pot contemplar la representació del Col·legi en l’àmbit de què es tracti.
La Junta de Govern ha de dotar les seccions amb els recursos que siguin adequats a fi de l’exercici de les funcions que els siguin atribuïdes.
La Junta de Govern pot constituir, informant-ne l’Assemblea, el Consell social de la fisioteràpia tot oferint participar-hi als qui haguessin estat degans del Col·legi, als col·legiats honoraris i a persones o entitats que destaquin pel seu interès o dedicació a la fisioteràpia o a les finalitats del Col·legi. En forma també part el degà exercent i el secretari, a qui correspon estendre acta de les seves reunions.
El Consell, que s’ha de reunir a iniciativa del degà o de tres dels seus membres i sota la presidència de qui es decideixi en cada ocasió, constitueix un fòrum de tractament d’aspectes relacionats directament o indirecta amb la fisioteràpia, de formació de iniciatives i d’elaboració de propostes, bé siguin generades pels seus membres, bé siguin encarregades per la Junta de Govern.
Els seus acords no són vinculants i serveixen d’orientació a la dinàmica del Collegi i, si escau, han de ser presentats a l’Assemblea.
Els candidats a degà han d’acreditar l’aval d’un mínim de 50 col·legiats, identificats amb el nom i cognoms, número de DNI, número de col·legiat i signatura.
Les candidatures, que han de procurar la incorporació paritària de dones i homes, segueixen el sistema d’una llista tancada on ha de constar el nom i el càrrec al qual opten.
Cal que el candidat a degà presenti breument les circumstàncies dels candidats i que designi tants interventors com meses electorals territorials es constitueixin.
El vot és personal, secret i intransferible, i s’hi ha de fer constar la candidatura seleccionada, si no és que es tracta d’un vot en blanc.
Els electors que prefereixin votar a distància han d’enviar el vot per correu certificat, postal exprés o qualsevol altre sistema de certificació que l’agència oficial de correu implementi a la secretaria del Col·legi. El sobre ha de contenir una còpia del DNI i del carnet de col·legiat, o del darrer rebut de la quota col·legial, a més d’un sobre blanc i tancat dins del qual figuri la papereta de vot on consti la candidatura escollida.
Els vots que no reuneixen els requisits esmentats o que siguin rebuts després del dia abans de les eleccions són nuls.
La presidència de la mesa electoral ha d’estar permanentment ocupada per un membre de la Junta de Govern, assistit per l’interventor de cada candidatura que n’hagi designat, per bé que la seva absència no suspendrà el procés electoral.
Un cop iniciat l’horari de les eleccions, el president de la mesa ha d’oferir als electors una urna suficientment garantida perquè, comprovat pels interventors que el votant consta al cens i, si escau, que no ha votat en una mesa territorial, hi dipositi la papereta de vot.
Abans que conclogui l’horari d’eleccions, el secretari de la Junta ha d’introduir a l’urna els vots rebuts per correu així com els que provinguin de les seccions territorials, si escau.
Quan sigui l’hora fixada per al tancament de l’urna, el secretari i els interventors han de procedir al recompte dels vots i a la proclamació de la candidatura electa.
Les dades principals de la jornada electoral i el resultat de la votació han de constar en una acta electoral signada pel secretari i els interventors.
En cas d’empat, resultarà elegit el candidat de més antic.
En cas que s’hagin constituït meses electorals a seccions territorials, han de ser presidides per un membre de la Junta de Govern, assistit per l’interventor designat per cada candidatura, proveïts del cens de col·legiats amb seu a l’àmbit de la delegació.
Un cop iniciat l’horari de les eleccions, el president de la mesa ha d’oferir als electors una urna suficientment garantida perquè, comprovat pels interventors que el votant consta al cens, hi dipositi la papereta de vot.
En extingir-se l’horari establert, el president de la mesa i els interventors han de firmar el cens en el que hagin identificat els votants i segellar l’urna a fi del seu trasllat i lliurament al Secretari, l’endemà, a la seu del Col·legi.
Abans d’iniciar-se l’horari de les eleccions a la seu central, el secretari i els interventors han de identificar les persones que hagin votat a les seccions al cens general del Col·legi.
La proclamació de la nova Junta, la composició de la qual ha de ser comunicada a la Generalitat de Catalunya en un termini de deu dies, converteix la Junta cessant en Junta en funcions, encarregada, només, del tràmit col·legial ordinari i de convocar, abans que transcorrin quinze dies, una reunió d’ambdues juntes per al traspàs de poders.
Durant els tres mesos següents al traspàs de poders, els membres de la Junta renovada poden ser convocats tantes vegades com convingui a la transferència de govern.
Sens perjudici del seguiment del procés electoral descrit, la Junta pot establir un procediment telemàtic per a l’exercici del dret de vot en els processos electorals, tenint cura de garantir l’acreditació del col·legiat i la certesa del vot.
Els actes i els acords del Col·legi subjectes al dret administratiu posen fi a la via administrativa i poden ésser objecte de recurs directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de la Generalitat. No obstant això, poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que els ha dictat.
El Col·legi té plena capacitat i pot accedir a qualsevol forma de legítima titularitat de béns i drets idonis per al compliment de les seves finalitats.
Els recursos del Col·legi són els següents:
Després d’aprovats els comptes de cada exercici, el Col·legi ha de presentar a la Generalitat una memòria de la gestió econòmica, de les activitats realitzades, el cens de col·legiats actualitzat i les dades d’interès general que permetin conèixer-ne la dinàmica, segons sigui que es disposi reglamentàriament.
Els membres de la Junta són mancomunadament responsables de la custòdia del patrimoni col·legial i de la seva acurada administració i destinació d’acord amb les finalitats de la corporació.
El Col·legi pot disposar les mesures que siguin pertinents per tal d’establir vincles destinats a l’adequada coordinació amb altres entitats de la mateixa professió respecte de les que ha de mantenir l’autonomia que li és característica.
Aquests vincles s’articulen mitjançant acord o conveni regit pels principis de col·laboració i cooperació voluntàries que no ha de impedir el dret d’accés, d’acció i de representació directa davant totes les institucions de l’Estat i de les funcions de representació general que li corresponen.
Tot i que el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya té voluntat de permanència, per temps indefinit, a fi del compliment dels seus objectius, l’Assemblea pot decidir-ne la dissolució en una reunió monogràfica en la que es posi de manifest i s’acrediti la concurrència de les circumstàncies previstes a aquest efecte a les lleis reguladores o s’acrediti la impossibilitat permanent de complir els seus objectius.
En tot cas, l’acord de dissolució, que s’ha d’aprovar per majoria de dos terços, ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni i el nomenament de les persones que se’n hagin d’encarregar i la destinació del romanent.
Estàs d'acord amb el nou procediment contra l'intrusisme?
Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Segle XX, 78 - 08032 Barcelona Tel. 93 207 50 29 Fax: 93 207 70 22
Horari de Secretaria: de dilluns a divendres de 9 a 20 hores
Avís legal | Accessibilitat | © 2009 Tots els drets reservats
